Bere esku-hartze gaiztoari egoki arazi ohi zaizkio hainbat ezbehar, hala nola uzta galtzeak, ola eta errota hondatzeak, umeheriotzak, gaixotasun eta begizkoak, itsasontzi hondoratzeak, e.a. Hainbat animaliaren itxura har dezakeela uste ohi da.
Era zabalago batean, gaizto eta ez-kristautzat jotzen diren hainbat pertsonaia deskribatzeko balio izan du baita ere: Mari, jentilak, lamiak, e.a.

Sorginak Deabruarekin batzartzen direnean Akelarrean hura gurtu, harekin dantzatu eta era guzietako lizunkerietan ibiltzen direla esan ohi da.
Hainbat leku jo ohi dira honelako topalekutzat: Zugarramurdiko Akelarrea, Ataungo Mandabieta zubia, Garaigorta haitza Orozkon, Petralanda Diman, Abadelaueta Etxaguenen edo Ameztoietako mairubaratza (cromleach) Oiartzunen.
____________________________________________________
Personaje malvado, habitualmente femenino, que acostumbra a reunirse con sus semejantes por las noches en el aquelarre.
Se cree que son debidas a su malvada intervención desgracias tales como la pérdida de cosechas, las averías de ferrerías y molinos, la mortandad infantil, ciertas enfermedades y aojamientos, los naufragios, etc. También se cree que pude metamorfosearse en diversos animales.
En un sentido más general, se usa esta denominación aplicada a cualquier personaje considerado malvado y no-cristiano: Mari,jentiles, lamiñas, etc.
Cuando las sorginas se reúnen con el Diablo en el aquelarre, se dice que lo adoran, bailan en su honor y se entretienen en toda clase de juegos libidinosos.
Se conocen numerosos lugares donde supuestamente se celebran dichos aquelarres: citamos entre otros el akelarre (prado del macho cabrío) de Zugarramurdi, el puente Mandabieta de Ataun, la peña Garaigorta de Orozko, el llano de Petralanda en Dima, los llanos de Abadelaueta en Etxagüen o el crómlech de Ameztoieta en Oiartzun.
